Comentari del curador
Xavier Alamany
La intenció de l'exposició, ben clara en la proposta inicial i convocatòria, pretenia descobrir targetes des de molt ben dissenyades, o avançades, fins a exòtiques, o vernaculars, o de certa importància històrica i, també, captar alguna col·lecció assentada o a mig fer.
El resultat de la convocatòria oberta va ser, més aviat, que dissenyadors aportaven la seva pròpia targeta comercial o, en alguns casos, targetes realitzades per ells. Algunes escasses aportacions de caire vernacular es van sumar a les dels propis vilatans, algunes força exòtiques.
Em va sorprendre el decalatge cert entre el nivell de les targetes dels dissenyadors que admirem i les que produïm nosaltres. De la mostra es pot deduir que es treballa molt més la gràfica que el disseny de tota la targeta, de l'objecte, sovint desatenent el suport o els processos d'impressió. Es pot parlar de professionalitat però amb poc marge per a l'originalitat la qual, tot sovint, és força críptica i, en altres casos, massa lligada a la il·lustració, a l'ocurrència o al cost.
Fins i tot, s'hi pot veure certa profusió de targetes impreses amb impressores personals (fins aquí cap problema) però amb acabats pobres, al marge del valor del grafisme.
Però la mostra és molt interessant i plaent de veure i tocar perquè conté targetes força bones, d'altres que fan reflexionar i entre totes generen uns bons contrastos. Cal prendre-la com a una instantània del moment. Gràcies a tothom per participar-hi.
La col·lecció Jaume Pujagut demana ser repassada amb calma per a descobrir-hi targetes que el temps va convertint en joies. Esperem que això animi a algú més a fer-se col·leccionista.
Les targetes molt amable i desinteressadament enviades (de debò, no és un comentari protocolari) per Stefan Sagmeister, Eric Kass, Aaron Kapor i Alexis Rom posen les coses al seu lloc i donen a l'exposició un nivell extraordinari. Els dos primers les acompanyaven d'una detallada informació. Adam Pickard, molt interessat també, es lamentà de no disposar ja d'exemplars del seu disseny per a un entrenador personal (veure aquí al costat) i ens la va enviar en imatge d'alta resolució.
|
|
Comentario del comisario
Xavier Alamany
La intención de la exposición, bien clara en la propuesta inicial y convocatoria, pretendía descubrir tarjetas desde muy bien diseñadas, o avanzadas, hasta exóticas, o vernaculares, o de cierta importancia histórica y, también, captar alguna colección asentada o a medio hacer.
El resultado de la convocatoria abierta fue, más bien, que diseñadores aportaban su propia tarjeta comercial o, en algunos casos, tarjetas realizadas por ellos. Algunas escasas aportaciones de cariz vernacular se sumaron a las de los propios vecinos, algunas bastante exóticas.
Me sorprendió el decalaje cierto entre el nivel de las tarjetas de los diseñadores que admiramos y las que producimos nosotros. De la muestra se puede deducir que se trabaja mucho más la gráfica que el diseño de toda la tarjeta, del objeto, a menudo desatendiendo el soporte o los procesos de impresión. Se puede hablar de profesionalidad pero con poco margen para la originalidad la cual, a menudo, es bastante críptica y, en otros casos, demasiado ligada a la ilustración, a la ocurrencia o al coste.
Incluso, se puede ver cierta profusión de tarjetas impresas con impresoras personales (hasta aquí ningún problema) pero con acabados pobres, al margen del valor del grafismo.
Pero la muestra es muy interesante y placentera de ver y tocar porque contiene tarjetas bastante buenas, otras que hacen reflexionar y entre todas generan unos buenos contrastes. Hay que tomarla como una instantánea del momento. Gracias a todo el mundo por participar.
La colección Jaume Pujagut pide un repaso con calma para descubrir tarjetas que el tiempo va convirtiendo en joyas. Esperamos que esto anime a alguien más a hacerse coleccionista.
Las tarjetas muy amable y desinteresadamente enviadas (de veras, no es un comentario protocolario) por Stefan Sagmeister, Eric Kass, Aaron Kapor y Alexis Rom ponen las cosas en su sitio y dan a la exposición un nivel extraordinario. Los dos primeros las acompañaban de una pormenorizada información. Adam Pickard, muy interesado también, se lamentó de no disponer ya de ejemplares de su diseño para un entrenador personal (ver aquí al lado) y nos la envió en imagen de alta resolución.
|
|
Alba Rosell 
Adam Pickard
|
