Les tipografies mecanogràfiques. Història, morfologia, influències.
Xerrada
Teatre Municipal
2 d'ctubre 2010
Clara Cortés Xarrié
El 1981 va ser donada d'alta en Courier al Registre Civil. Uns anys més tard, Gill Sans va mostra-li el títol de Disseny Gràfic a Eina. The Mix Mono va ajudar-la a explicar el treball final del Màster en Tipografia Avançada. Des del 2005 està a Stanton Studio, on actualment treballa en la "Stanton Perfect".
http://lagrafica210.blogspot.com
Las tipografías mecanográficas. Historia, morfología, influencias.
Charla
Teatro municipal
2 Octubre 2010
Clara Cortés Xarrié
En 1981 fue dada de alta en Courier en el Registro Civil. Unos años más tarde, Gill Sans le mostró el título de Diseño Gráfico en Eina. The Mix Mono la ayudó a explicar el trabajo final del Master en Tipografía Avanzada. Desde el 2005 está a Stanton Studio, donde actualmente trabaja en la "Stanton Perfect".
http://lagrafica210.blogspot.com
Ni Jack Lemmon ni Toni Curtis es podien imaginar quan rodaven "Ningú no és perfecte" que un artefacte tan contemporani a ells com la màquina d'escriure acabaria convertit en peça de museu. Tampoc s'imaginaven que aquella tipografia mecanogràfica en la qual s'estudiaven els guions de les seves pel·lícules era només una d'entre més de dos-centes tipografies de màquina d'escriure… Mitjançant la documentació sobre la història de la tipografia i la mecanografia, i a través de la recerca de diferents tipografies, no només es pot estipular certa classificació de tipografies dins la pròpia tipologia de màquina d'escriure, sinó que també es pot veure com aquestes ha influenciat en la tipografia contemporània.
Ni Jack Lemmon ni Toni Curtis se podían imaginar cuándo rodaban "Con faldas y a lo loco" que un artilugio tan contemporáneo a ellos como la máquina de escribir acabaría convertido en pieza de museo. Tampoco se imaginaban que aquella tipografía mecanográfica en la cual estudiaban los guiones de sus películas era sólo una de entre más de doscientas tipografías de máquina de escribir... Mediante la documentación sobre la historia de la tipografía y la mecanografía, y a través de la investigación de diferentes tipografías, no sólo se puede estipular cierta clasificación de tipografías dentro de la propia tipología de máquina de escribir, sino que también se puede ver como éstas ha influenciado en la tipografía contemporánea.
Fragment de la pel·lícula manipulada:
Una habitació. Entra Toni Curtis per la finestra i Jack Lemmon està al llit, cantant amb unes maraques i vestit de dona.
LEMMON: Nà nà nà nà nà… (canta)
CURTIS: Hola Jerry. Por què estàs tan content?
L: He escrit una carta d'amor… Nà nà nà nà nà… (segueix cantant)
C: A màquina?
L: Evidentment. Nà nà nà nà nà
C: Enhorabona, I quin tipus has fer servir?
L: He utilitzat Courier. Nà nà nà nà nà…
C: Queeeeeeeè?
L: Nà nà nà nà nà… Sí, he utiitzat una Neopica. La Courier.. Nà nà nà nà nà…
C: Però què dius!! La tipo Courier va ser creada per a IBM y copiada fins a la mort…!
L: He sigut poc original?
C: Jerry, és una Pica simplificada!
L: I què? Lo important és que li he escrit una carta… Nà nà nà nà nà…
C: Però has de ser més original! La Courier és massa racional!
L: I els traços oberts? Nà nà nà nà nà…
C: Jerry, és millor que la repeteixis, no està bé.
L: Vols deixar de tratar-me com a una nena? Ja sé que no està bé. Hi ha un problema…
C: Naturalment que n'hi ha…
L: La “g”. Això és el que em preocupa. Però en la carta no l'he utilitzat. No hi ha “ges”. Nà nà nà nà nà…
C: Hi ha un altre problema més greu…
L: Ah, sí? Quin?
C: L'ample dels caracters, imbècil!
L: Ho tinc tot controlat. Mai posaré la “m” aprop de la “i”. Nà nà nà nà nà…
Fragmento del film manipulado:
Una habitación. Entra Toni Curtis por la ventana y Jack Lemmon está en la cama, cantando con unas maracas y vestido de mujer.
LEMMON: Niano niano naino niano… (canta)
CURTIS: Hola Jerry. ¿Por que estás tan contento?
L: He escrito una carta de amor… Nainonainonaaaa… (sigue cantando)
C: ¿A máquina?
L: Evidentemente. Nainonainonaaaa
C: Enhorabuena, ¿Y que tipo has usado?
L: He usado Courier. Nainonainonaaaaa…
C: ¿Queeeeeeeé?
L: Nainonaino… Sí, he usado una Neopica. La Courier.. Nainonaniiiooo…
C: ¡Pero que estás diciendo!! ¡La tipo Courier fue creada para IBM y copiada hasta la muerte…!
L: ¿He sido poco original?
C: Jerry, ¡es una Pica simplificada!
L: ¿I qué? Lo importante es que le he escrito una carta… Nainonainonaaaiii…
C: ¡Pero tienes que ser más original! ¡La Courier es demasiado racional!
L: ¿Y los trazos abiertos? Nainonainonaaaa…
C: Jerry, es mejor que la repitas, no está bien.
L: ¿Quieres dejar de tratarme como a una niña? Ya sé que no está bien. Hay un problema…
C: Naturalmente que lo hay…
L: La “g”. Eso es lo que me preocupa. Pero en la carta no la he usado. No hay “ges”. Nainonainonaaa…
C: Hay otro problema más grave…
L: ¿Ah sí? ¿Cuál?
C: ¡El ancho de los carácteres, imbécil!
L: Lo tengo todo controlado. Nunca usaré la “m” cerca de la “i”. Nainonainonaaa…
